La penombra

L'ombra de la foscor m'apaivaga l'ansietat. Dormir aquesta nit no serà fàcil. Sabia des de feia mesos que l'enfermetat només li manca posar-li el cognom. Ara ja puc cridar-la pel seu nom: Alzehimer.

A la visita, asseguda al meu costat, somreia alegrement, sense tenir present que li deien que té una malaltia degenerativa, que el seu final serà el de no recordar-me. La mirava i sentia com la incomprensió de les paraules de la doctora l'ha feta feliç, Aquestes paraules m'han paralitzat.

Fa un temps ja que no podem parlar de les nostres coses, del que em passa, del que sento, que el seu món es centra en un gat i en un dels seus fills. Un gat que l'acarona quan es fa l'adormida al llit i un fill que es fa dinars estranys.
M'ha trucat aquest vespre perquè necessita saber què hem dit que havia de fer per dinar per demà. Té les cloïsses i la costella, però què havia de fer? La seva veu mostrava la seva angoixa, la intranquil·litat d'haver canviat les llenties de cada divendres per un altre plat.
- Fideus, mama_ li he dit amb tota la comprensió que he pogut trobar en la meva veu.
- Demà al matí, quan fem el cafè, repassem el dinar.
- Sì, com anem a prendre el cafè així m'ho expliques_ m'ha respost encara una mica intranquil·la, però sabent que demà podré explicar-li què haurà de fer de menjar pels nens, i no se li oblidarà.
Demà al matí li hauré d'explicar un mínim de cinc vegades el que haurà de posar a les costelles i em trucarà mentres estic a l'hort de l'escola per consultar-m'ho. No havia d'haver-li fet cas. Les llenties dels divendres no em donaràn tantes voltes.
He anat a buscar a la nena i hem tornat a casa en bici. El passeig m'havia d'aliviar la pressió al tòrax que tinc des d'aquest matí. M'hauré de prendre el dilatador, perquè m'estic ofegant. No és l'asma. Ès el cop de les paraules sobre el meu cor, que em dificulta la respiració.

A la penombra del lavabo, amb les mans al rostre he començat a plorar. Només intento que la meva filla no em vegi així. Ja no tinc esperança.La imatge del vent sobre les fulles dels arbres em tranquil·litza i em fa recordar les suaus paraules de la meva mare quan era petita.