Explicar-li quina enfermetat pateix

La família ha de decidir si explicar-li o no l'enfermetat que té. El doctor tot dient-li davant seu, ella no l'entenia. Tampoc s'hi esforcen molt ja que és més fàcil parlar amb el familiar. Els germans en el seu moment, teníem postures diverses, per variar. Però es va dir, que no dir-li directament  i enfocar que tenia falta de memòria.
A poc a poc, quan ella s'agovia perquè veu que no s'enrecorda de les coses, jo li vaig introduint que de la mateixa manera que hi ha gent que físicament està malament, com ara que no poden caminar, o que s'ofeguen, o prenen molts medicaments d'altres coses, ella està perfecta, no té tensió alta, ni colesterol, ni sucre, res de res, sí sorda, però que té un problema de memòria i que jo sóc la seva memòria, que quan necessiti enrecordar-se d'alguna cosa que m'ho pregunti i ja està. Per això hem demanat subvenció i si ens poden ajudar, millor.Ella se sent agraida però un dia em va comentar que si seguia així que ella volia anar a una residència per què no es controlava. Encara s'adona de la seva situació. És el més dur de tot.

La mare i la solidaritat

Tot ser humà ha nascut d'una mare i aquesta per instint maternal es volca amb els seus fills, durant tota la vida. La meva no ha estat una excepció, però sempre ha tingut un caràcter sumís amb totes les persones del seu entorn. Primer sumisa al seu marit, que la va maltractar fins que els seus nets van anar per davant d'ella mateixa, van fer que ella digués prou. Durant una altra temporada llarga ha estat el seu fill que no ha estat considerat, ni atent ni l'ha cuidat. Esperava que algú digués prou per ella, com totes les persones sumises, esperen l'ajuda dels altres. Per ella venir a casa meva era deslliurar-se del seu fill, però part dels germans encara pensen que tot i el que fa, el que li ha fet, té l'obligació com a mare de pagar-li un sostre on viure.
Es pot exigir sense miraments que la mare cumpleixi el seu deure maternal i no es pot exigir que el seu fill no la maltracti. Es pot jutjar que algú decideixi no ajudar-lo sense condicions i no es pot jutjar que elles no la visitin, que no la truquin.
Exigeixen la informació, les paraules, però no actuen. Només exigeixen.Les paraules són belles, sobretot si necessiten justificar-se, però només són paraules.