La mare i la solidaritat

Tot ser humà ha nascut d'una mare i aquesta per instint maternal es volca amb els seus fills, durant tota la vida. La meva no ha estat una excepció, però sempre ha tingut un caràcter sumís amb totes les persones del seu entorn. Primer sumisa al seu marit, que la va maltractar fins que els seus nets van anar per davant d'ella mateixa, van fer que ella digués prou. Durant una altra temporada llarga ha estat el seu fill que no ha estat considerat, ni atent ni l'ha cuidat. Esperava que algú digués prou per ella, com totes les persones sumises, esperen l'ajuda dels altres. Per ella venir a casa meva era deslliurar-se del seu fill, però part dels germans encara pensen que tot i el que fa, el que li ha fet, té l'obligació com a mare de pagar-li un sostre on viure.
Es pot exigir sense miraments que la mare cumpleixi el seu deure maternal i no es pot exigir que el seu fill no la maltracti. Es pot jutjar que algú decideixi no ajudar-lo sense condicions i no es pot jutjar que elles no la visitin, que no la truquin.
Exigeixen la informació, les paraules, però no actuen. Només exigeixen.Les paraules són belles, sobretot si necessiten justificar-se, però només són paraules.