La família ha de decidir si explicar-li o no l'enfermetat que té. El doctor tot dient-li davant seu, ella no l'entenia. Tampoc s'hi esforcen molt ja que és més fàcil parlar amb el familiar. Els germans en el seu moment, teníem postures diverses, per variar. Però es va dir, que no dir-li directament i enfocar que tenia falta de memòria.
A poc a poc, quan ella s'agovia perquè veu que no s'enrecorda de les coses, jo li vaig introduint que de la mateixa manera que hi ha gent que físicament està malament, com ara que no poden caminar, o que s'ofeguen, o prenen molts medicaments d'altres coses, ella està perfecta, no té tensió alta, ni colesterol, ni sucre, res de res, sí sorda, però que té un problema de memòria i que jo sóc la seva memòria, que quan necessiti enrecordar-se d'alguna cosa que m'ho pregunti i ja està. Per això hem demanat subvenció i si ens poden ajudar, millor.Ella se sent agraida però un dia em va comentar que si seguia així que ella volia anar a una residència per què no es controlava. Encara s'adona de la seva situació. És el més dur de tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario